Estic Low

Darling, estic low...

Sec era

Plou damunt el meu llit.

Les maduixes estan en remull.

El peix ha sortit de la peixera.

Ens han tallat l'aigua i no podem dutxar-nos.

Però tu t'has remullat

pujant-me cap amunt,

no?

Vo Gan (Bilis)

Estriptis involuntari:

la vida em despulla
el foc va pujant
el públic està espectant
pagarien per esborrar
tangues
i sostenidors

la vida cabrona
la vida al límit
la vida des de dalt
la vida des de baix
c'é la vie
(y no me la había enseñado!)

la vida a poc a poc
la vida es col·loca
la vida cocacola
la vida s'esbrava
la vida no em deixa dormir
la vida se moca
després de plorar

la vida regalima
damunt la meva pell

la vida em sua

i en sentir-ne el tuf
som feliç

Aspiradora

Som una aspiradora.
No tenc bosses de recanvi.
M'ompl. I me buid.
Quan me dóna la gana.

I no tenc fils.

Aspir a tantes coses.
I a tan poques.

La vida difícil

De sobte era com si cada mot de la conversa fos un totxo de formigó gris d'una paret de 1mx1m sense costats.


CAFÈAMBLLET.QUÈTEPASSA.CROISSANT.RES.VORA
VIA.PLUJA.PIANO.QUÈTEPASSA.BICICLETA.GRÀCIA.
OBRES.CLAUS.LOCAL.HARMONIA.MOTXILLA.GRIN
BERG.GUITARRA.RES.BESADES.DORMIR.NO PUC.EST
IM.VOMIT.ESTOIG.MEMULLTOTA.CRIT.ANGOIXA.M
ENVAIG.ETSENFORA.ETSAPROP.HISOM.HIETS.ARANO.
ELCORESTRET.LAPLUJASEMPRELAPLUJA.ELCORQUE
EMPLOU.ELSULLSQUEMBATEGUEN.GRISFLUIXGRIS
FORTNEGRE.AIGUA.FUM.BIKINI.LLÀGRIMES.LAVABO.


I només sentia el desig que la paret li arribàs als ulls per amagar-s'hi darrere.

Perquè ho sabem des de petits: per desaparèixer l'únic que fa falta és tapar-se els ulls.

I sona:::::::

Log i Stica

Log: Tu tens un problema.
Stica: Jo?
Log: Si, tu.
Stica: Ja ho sé.
Log: I quin és?
Stica: Ah, això és el teu problema.

Flàgil

La línia 41 és una línia fràgil.

L'autobusero de la camisa de ratlles
(ah sí? tots porten una camisa de ratlles?)
està estressat per la cinètica de les ratlles
de la seva camisa
i condueix a rampellades.

És un brusquer.

Relació dels fets:

Jo me bec una voll dam sense dama
(i sí, vull dama)
i no control.
Esper el bus.
La xinesa entra al 41 amb dos fills. Petits, castellans i xinos.
Desxifro un sis bemoll de nosequè.
L'autobusero frena en sec (gairebé es passa la parada).
Era un intercanvi modal.
La sinergia m'obliga a fer una passa enrere.
I el meu peu troba com a suport un peu xinès. De dona.
Petitíssim. Era difícil encertar.
Però el crit de la senyoreta
i el
mamà te ha hecho daño
m'obliguen a un
perdoni
em sap greu
veig la cara de la senyoreta
amb una cama al món dels difunts.

Pobra. La compadesc. Li vaig fer un maler...

La vida és fràgil, senyors. Amb una bufada d'aire l'existència pot deixar d'existir.

(ho dic pel got, evidentment).